miércoles, 18 de diciembre de 2013

Quins són els precursors del cinema?

Abans del cinematógraf molts inventors van intentar crear mecanismes per intentar reproduir imatges en moviment. L´ invenció del cinema va ser la culminació d´ un llarg procés d´ experiments sobre l´ obtenció d´ imatges del món real i la projecció d´ aquestes. A continuació exposarem una breu recopilació dels principals aparells precursors del cinema:

El taumatropo (1824) va ser un dels primers i més destacables invents en relació amb l´ evolució del cinema. Aquest invent consisteix en un cercle de cartró amb una imatge a cadascuna de les seves cares i un cordill lligat a cadascun del extrems del cercle.Gràcies a aquest cordill podem veure les dues imatges fusionades com si fossin una sola.




        

El fenantiscopio (1830) consisteix en un cercle sobre el qual es dibuixen una sèrie de figures idèntiques amb petites variacions.Aquest cercle es fa girar davant d´un mirall i podem apreciar les figures en moviment.                              




 



El zootropo (1834) està basat en el fenantiscopio. Consta d´ un tambor cilíndric amb ranures, dins del   qual es dipositen tires de paper amb figures i en 
diferents posicions. Al fer girar el tambor, a través 
de les ranures es pot observar el moviment de 
les figures.











Muybridge es va dedicar a l´ estudi dels objectes   en moviment. Les imatges animades de Muybridge van suposar un gran avenç en el camp d´  estudi relacionat amb la captació del moviment . Aquestes consistien en un conjunt d´ imatges similars però amb petits canvis, que al passar-se ràpidament, permetien observar l´ objecte en moviment.                                                                                            
                                                                                                     

                                          

El zoopraxiscopio va ser una altra gran invenció de Muybridge.
Consisteix en un disc de cristall amb imatges pintades i un
disc de metall que gira en sentit contrari al de cristall per donar
més sensació de moviment. El dispositiu, a més, estava adaptat
per poder observar les imatges en una pantalla, illuminada amb
una llanterna.


                                                                 
            

El praxinoscopio va ser desenvolupat per Emile Reynaud amb l´                   intenció de millorar el fenantiscopio. L´invent era molt paregut a                     aquest últim, però incorporava un joc de miralls on es reflectaven les               imatges, i així s´ aconseguia observar l´ animació més clarament que               en els invents anteriors.







El 1888 Emile Reynaud va patentar el Teatre òptic, un praxinoscopio gegant que, per primera vegada, 
permet projectar imatges no cícliques. El 28 d´  
octubre 1892 Reynaud va projectar els seus  
"Pantomimes Lluminoses" (com va batejar a les 
seves animacions) davant el públic francès. En 
aquesta funció es van projectar 3 animacions.
Aquestes constaven en general de 500 a 700
diapositives. 


                                                                                                           
                                                                         


El kinetoscopio és un invent patentat per Edison, però existeixen dubtes sobre si aquest va robar-li     la idea Muybridge. La pel · lícula es va dissenyar     com un llaç, que serpentejava al voltant d'una sèrie d'eixos dins d'una caixa de fusta, i es podia veure mirant cap avall des d'una obertura. Així, els laboratoris van desenvolupar una nova càmera per utilitzar aquesta pel · lícula, el quinetógraf. El 20 de maig de 1891 es va realitzar la primera projecció pública del kinetoscopi, en els laboratoris d'Edison.




Més tard arribaria el cinematògraf dels germans Lumière
i la posterior revolució del cinema gràcies a aquest aparell.












                                                                             
                                                                                   
                                                                                                                                                                         
                  

lunes, 25 de noviembre de 2013

Balanç de blancs

Balanç de blancs en la fotografia







Variació de l´ ISO en la fotografia


ISO 100



ISO 400 


ISO 1600


Fotografía ( superexposició i subexposició )

                                                               Fotografia superexposada 
                                                   

  Velocitat de l´  obturador en segons ( 1 )




Fotografia subexposada 


Velocitat de l´ obturador en segons ( 1/16 )













jueves, 21 de noviembre de 2013

Retoc d´ imatges



                                                          Un nou monument per Montjuic



Un estil diferent




                   

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Símbols de l´ antiguitat

                                                 Símbol de l´ escarabeu       



 L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma d' escarbat piloter , que representava al sol creixent, i era símbol de la resurrecció a la mitologia egípcia. En vida proporcionava  protecció contra el mal, visible o invisible, donant diàriament força i poder. En la mort, qui el portava adquiria la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. L'escarabat estava vinculat     amb el déu Khepri, forma de Ra com Sol naixent, i era el símbol de la constant transformació de l'existència.



                                                     Símbol de l´ Indalo 



                                           
                                                   
L'indalo és una figura d'origen ancestral que es troba a la Cova de Los Letreros, al municipi de Vélez- Blanco (província d´ Almeria). Es tracta d'una pintura rupestre del Neolític o de l´ Edat del Coure. Representa una figura humana amb els braços estesos i un arc sobre les seves mans, si bé el seu significat no ha estat encara aclarit de forma definitiva. També existeixen diverses teories que apunten a certa divinitat en el dibuix.



                                           Símbol de l´ ull d´ Horus
                             
                                   

L' Ull d´ Horus, o Udyat "el que està complet", va ser un símbol de característiques màgiques, protectores, purificadores, guaridores, símbol solar que encarnava l'ordre, l'estat perfecte. L' Udyat és un símbol d'estabilitat còsmico-estatal. S'associa amb la Lluna. L'Ull d'Horus, o Udyat, es va utilitzar per primera vegada en la mitologia Egípcia ,com amulet màgic quan Horus el va emprar per retornar la vida a Osiris. Va gaudir de gran popularitat en l'Antic Egipte, sent considerat un amulet dels més poderosos: potenciava la vista, protegia i remeiava les malalties oculars, contrarestava els efectes del "mal d'ull" i, a més, protegia als difunts. Com talismà simbolitza la salut, la prosperitat, la indestructibilitat del cos i la capacitat de renéixer.